Ɣas yensa lkanun ur fukkent tmucuha...

(Autour) du foyer s'éteignant, les contes ne s’épuisant ...
حتى و إن إنطفئ نور الكانون، مازالت الحكايات تروى.
Macahu, ɣef temɛayt-iw ad telhu, ad tecbeḥ ad tecbu asaru,

Machahu, à propos de mon conte, qu’il s’embélisse, telle une ceinture fine en laine :
أماشاهو، كان يا مكان، في قديم الزمان،
ɣef temɛayt n Ɛli Ububec.

l’histoire de Ali, Le Granule de fève
كان هناك فتى يدعى « علي القزم ».
Tella yiwet tmeṭṭut, ur tesɛi ara aqcic, tesɛa kan tiqcicin.

Il y avait une femme, n’ayant de garçons, mais que des filles ;
كانت هناك إمرأة ليس لها أبناء من الذكور، لها فتيات فقط.
Tiqcicin-nni tefka-tent zewǧent,

qu’elle maria toutes ;
تزوجت كافة بناتها،،
dɣa ǧǧant-as-d axxam d asemmaḍ !

et la demeure s’en retrouva toute déserte !
فتركنها لوحدها في البيت !
Yiwwas deg wussan, tekker ad tenneḍ tiɣerɣert.

Un de ces jours elle s’est mise à balayer le sol de la chambre.
في أحد الأيام، قامت لتكنس أرضية البيت.
Tenneḍ..., tenneḍ..., almi i tufa abubec,

Elle balaya, et balaya encore jusqu’à ce qu’elle eut trouvé un petit grain de fève,
بدأت تكنس، تكنس حتى وجدت بذرة،
tɛedda teddem-it-id kan yuɣal d aqcic ger ifassen-is ;

elle le prit et qui se métamorphosa en un garçon entre ses mains.
ما إن أمسكتها حتى تحولت إلى فتى قزم بين يديها.
tefreḥ, yefka-yas-d Rebbi aqcic,

Elle s’en réjouit tant d’avoir été gratifiée du ciel,
فرحت كثيراً بمَا أنّ اللّه رزقها بصَبي،
d tadfert ur turiw ! Aqcic-nni, g teswiɛt yeffekrurec-d,

une descendance qu’elle n’enfanta. L’enfant ne tarda à se développer,
أصبح لها ذرية بدون أن تنجب، كبٌر الصّبي في وقت قصير،
yuɣal iteffeɣ, ikeccem fell-as.

et pouvait sortir et rentrer.
فأصبح يخرج و يدخل إليها.
Twella tettceggiɛ-it, yettawi tuččit i dadda-s akk d ifellaḥen yettfelliḥen ɣur-s,

Elle se fut mise alors à l’envoyer à apporter les repas à son père et les cultivateurs qu’il employait,
أصبحت ترسله ليأخذ الطعام لأبيه و الفلاحين الذين يعملون عنده،
ini yuɣal-d s axxam.

puis revenait à la maison
و يعود لوحده إلى البيت
Yiwen wass, tceggeɛ-it yemma-s yewwi-yasen tuččit,

Un jour, alors que sa mère l’envoyait, comme d’habitude pour ces courses,
في يوم من الأيام، أرسلته أمه ليأخذ إليهم الطعام،
almi i yewweḍ ɣur-sen, yeɣra :

en arrivant, il appela :
لما وصل إليهم نادى :
A dadda bu tcacit tazeggaɣt ! ...

père à la calotte rouge !
يا أبي يا صاحب القبعة الحمراء !
Yerra-yas: wi yi-d-yeɣɣaren akkagi ?!

Le père répondit : qui m’appelle ainsi ?
رد عليه : « من هذا الذي يناديني ؟ »
Iruḥ-d ɣur-s, yenna-yas :

L’enfant le rejoignit et lui fit :
جاء عنده و قال له :
Ax tuččit-agi a Dadda, tefka-yak-tt-id yemma. Yuɣal-d s axxam.

Prend ce repas, de la part de ma mère... Puis retourna à la maison.
« خذ، أعطتك أٌمّي هذا الأكل »، و رجع إلى البيت.
Tɛawed tceggeɛ-it tikkelt nniḍen daɣen,

Un autre jour, elle l’envoya, comme à l’accoutumée,
أرسلته مرّة أٌخرى،
tefka-yas aɣrum, tefka-yas ayefki, terna-yas tazart, iruḥ ...,

lui confiant le repas, fait de pain en galette, du lait et des figues sèche. Il s’en alla.
أعطته خُبزاً، حليباً و حبّات من التّين، أخَذَ الطّعام و ذهب،
deg webrid, imudd akk aɣrum-nni, d uyefki d tazart-nni,

En cours de route, il distribua à tous ceux qu’il rencontrait ces denrées
في طريقهِ إلى الحقل، أعطى كل الخُبز و الحَليب و التّين،
yeččur taqerɛet-nni uyefki, ḥaca wi isellen, s waman n tasa,

et remplit la bouteille de lait,vide, d’urine (nous en excusons, du terme)
ملئ الزجاجة التي كانت تحوي الحليب بالبول،
deg wemkan n tazart yerra imuzzuren,

dans l’objet des figues il mit des crottes d'ânes
وضع مكان التّين البراز،
yerna iblaḍen deg wemkan n weɣrum, iruḥ.

il mit des pierres dans celui de la galette. Il continua son chemin.
ووضع الحجر مكان الخبز و أكمل طريقه.
« Wa dadda bu tcacit tazeggaɣt ! » I yeɣra i dadda-s.

« Père à la calotte rouge », dont il l’appela.
« يا أبي يا ذا القبعة الحمراء »، منادياً أباه.
Imudd-as aḍellaɛ-nni, winna yekkes-as kan lɣemm (aɣummu) yeṭṭall-it,

Il lui remit le couffin ; le père enleva le couvert.
أعطى له القفة، و عندما نزع عنها الغطاء، و ألقى نظرةٌ فيها،
yewwet deg ifassen-is deg ugejdur yufa !

La stuppeur le frappa de ce qu’il y trouva !
صعق من هول ما وجد في القفة !
Iruḥ-d baba-s ar tmeṭṭut-is ilehhet, yenna-yas :

Le père rejoignit vite sa femme tout haletant
جاء الأب مسرعاً إلى زوجته فقال لها :
« d acu d wagi ?! »

et lui demanda des explications ... !
« ما هذا الذي فعلتيه ؟ »
Tenna-yas : « D mmi-k i d-ceggɛeɣ, d netta i k-d-yewwin imekli. »

Elle lui fit qu’elle lui envoya son fils lui apportant le repas.
فقالت له : « لقد أرسلت إبنك، هو الذي أحضر لك الفطور. »
Iɛeggeḍ fell-as, Ɛli Ububec yerwel,

Il gronda son fils d’une telle sévérité que celui-ci prit la fuite
فصرخ على علي القزم، و هرب الأخير،
iɛedda yesseḍfer-as tiyiti s tergit.

que son père ratrappa d’un coup de braise.
فرمى عليه جمرة من الموقد المحترق.
Ɛli Ububec ur yelli d aɛezzam, yeddem tirgit-nni, yewwi-tt i ifellaḥen,

Ali Ouboubèche ne fut un personnage osé, prit la braise et l’eut remise aux cultivateurs.
علي القزم ليس بالطفل السهل، أخذ تلك الجمرة المحترقة إلى الفلاحين،
yenna-yasen : « la wen-yeqqar dadda : sserɣet s kra yellan d iger,

Il leurs fit : « mon père vous charge d’incendier toute la semailles du champs,
و قال لهم : « لقد أمركم أبي و قال لكم أحرقوا كل المحصول،
s wayen yettwamegren, s wayen ibedden. »

ce qu’il y a à faucher et tout ce qui s’y dresse.
محصوداُ كان أم غير محصود. »
Nnan-as: amek ? tura i yuli ssyagi, ur ɣ-d-yenni la zzant wala rɣant ;

فقالوا له : « كيف ذلك ؟ لقد كان هنا منذ قليل فلم يأمرنا بشيء،
tura ad nekker ad nessreɣ iger ?!

سنقوم بحرق المحصول ؟ »
Yenna-yasen : ma ur tuminem ara, attaya tergit i yi-d-yefka d ttbut.

Si vous ne me croyiez, voici la braise qu’il me remit en témoin.
قال لهم : « إن لم تصدقوني فها هي ذي الجمرة المحترقة التي أعطاني إياها كدليل على ما أقول. »
Ɛeddan sserɣen kullec, kra yellan yezlef,

Ils mirent le feu au champs et toute la culture partie en fumée,
فقاموا بحرق كل شيء،
s wayen yettwamegren, s wayen yeqqimen,

les plantes vertes ou sèches ;
كل المحصول حرق، أكان محصوداً أم غير محصود،
kra yellan din yuɣal d iɣed.

كل ما كان هناك أصبح رماداً.
Akken i teddez tebrez deg uɣeggad, ifellaḥen ulin-d s axxam.

Après le désastre, les cultivateurs rentrèrent chez eux.
عاد الفلاحون إلى البيت.
Yiwen seg ifellaḥen-nni, tenṭeḍ-as-d tidert deg ṭṭrabeq n warkas-ines,

L’un d’eux fut piqué par les arêtes d’un épi qui s’était accroché à son soulier ;
أحد الفلاحين لسعته سنبلة، كانت قد إلتصقت بحذائه،
dɣa yessenser-itt-id, iḍegger-itt ɣer lkanun ad terɣ.

il l’enleva, la jeta au foyer de feu où elle brûla.
فأخذها و رماها إلى الموقد فإحترقت.
Bab n wexxam iger-as-d tamawt, yezzem-it :

Le propriétaire de la maison le tança
فلاحظ صاحب البيت ذلك، فلامه قائلاً :
acuɣer i tegreḍ nneɛma ɣ lkanun, ur k-tɣaḍ ara ?!

en lui reprochant d’avoir brûlé une nourriture, dans le foyer.
« لماذا رميت السنبلة إلى الموقد ؟ »
Yerra-yas ufellaḥ-nni: aɣeggad akk tenteɛ deg-s, yerɣa, tagi tɣaḍ-ik !

Tu te plains de cette brindille, alors que tout le champs est parti en fumée ?!
فرد عليه ذلك الفلاح : « كل الحقل إحترق، و أنت أشفقت على هذه السنبلة ؟ »
- Amek, amek ? Yerɣa ?!

- Comment ? brûlé ?
- كيف ذلك؟ إحترق ؟
- Yak, d mmi-k i d-tceggɛeḍ ɣur-neɣ.

- C’est de ton fils dont tu nous en chargea !
- لقد أرسلت إلينا إبنك.
Bu tcacit tazeggaɣt, seg reffu, yemmeɣ a d-yeddem ajenwi,

Le type à la calotte rouge courut prendre un couteau,
هرع صاحب القبعة الحمراء لأن يأخذ سكيناً،
yezwar-it ɣur-s Ɛli Ububec, yerwel yes-s,

quant Ali Ouboubèche l’y devança,
فسبقه إليه علي القزم فهرب به،
yenna : hhah, tarewla temneɛ bab-is !

se sauva avec,
فقال : « الهرب يخلص صاحبه »،
Ɛli Ububec yewwi ajenwi-nni i yemma-s, yenna-yas :

Il rapporta le couteau à sa mère et lui fit :
أخذ علي القزم السكين لأمه و قال لها :
- A yemma la m-yeqqar dadda « zlu tafunast-nni tamezgult ;

- Mon père te demande d’égorger la vache stérile ;
أبي يقول لكي : « إذبحي تلك البقرة العقيمة.
ma ur tumineḍ ara atah ujenwi. »

si tu ne m’en crois, voici le couteau.
إذا لم تصديقيني فها هو ذا السكين. »
Tɛedda teɣra-d i wi ara s-tt-yezlun,

Elle appela des gens à lui accomplir la tâche,
فقامت و نادت لمن يذبحها لها،
tafunast temzel, lamana tewweḍ bab-is.

la vache fut tuée, la commission fut faite
فذُبحت البقرة، ووصلت الأمانة إلى صاحبها.
Tameṭṭut-nni tnawel-d imensi s weksum.

et la mère fit un repas avec de la viande.
قدّمت المرأة العشاء باللّحم.
Lexber kan, ata yusa-d bab n wexxam :

Et le père rentre :
ها هو ذا الرّجل قد حضر :
- D acu i yeḍran akka daɣen !?

- Que s’est donc passé ?
- ماذا حصل هنا ؟
- Ah, mačči d kečč i d-iceggɛen mmi-k, tefkiḍ-as-d ajenwi ?!

- Tu as chargé ton fils à nous, pour accomplir cette tâche en lui ayant remis un couteau.
- أنت الذي أرسلت إبنك، و أرسلت معه سكيناً.
tenniḍ-as zlut tafunast-nni ur nettarew ara ?!

وأمرته أن يذبح البقرة العقيمة.
Si lɣecc-nni, yeddem tafḍist, yezzeḥlelli-tt fell-as, yesseḍfer-as-tt ɣer deffir.

Dans tous ses états d’ires, il prit un marteau le lança derrière son fils en fuite.
من شدة الغضب أخذ مطرقة، و رماه بها.
Ɛli Ububec, iɛedda yedddem-d tafḍist-nni,

L’enfant prit le marteau
علي القزم أخذ تلك المطرقة،
iruḥ ɣer yessetma-s,

et s’en alla chez ses soeurs
ذهب إلى أخواته،
yenna-yasent : La kent-yeqqar dadda « rẓemt uglan d tuɣmast-nkent, tiyyamt-d ad teččemt aksum ».

et leurs fit : mon père vous dit de casser vos dents et de venir prendre de la viande.
و قال لهنّ : « إنّ أبي يأمركنّ أن تكسرن أسنانكنّ و ضروسكنّ و تأتينّ لأكل اللّحم. »
Ma ur tuminemt ara atta tefḍist n Dadda !

Si vous ne me croyiez, voici le marteau !
و إذا لم تصدّقنني فها هي ذي المطرقة التي أعطاني إيّاها أبي !
Ɛeddant ssefrurint-d akk uglan d tuɣmas-nsent.

Et elle brisèrent toutes leurs dents.
فقمن بكسر أسنانهنّ و ضروسهنّ.
- D acu d wagi i kent-ixedmen akka ? I sent-yenna baba-tsent

- Qui est-ce celui qui vous fit ainsi ?
- ما الذي فعل بكنّ هذا ؟
- Xxah ! Zun mačči d kečč i d-iceggɛen mmi-k,

- C’est toi qui nous envoyas Ali
- ألم تكن أنت الذي بعث إبنك ؟
tenniḍ-as : kksemt uglan d tuɣmast-nkent,

pour que nous cassions nos dents
و قلت له : « قل لأخواتك أن يقتلعنّ أسنانهنّ و ضروسهنّ.
tasemt-d ad teččemt aksum !?

et prendre de la viande chez toi.
و يأتين لأكل اللّحم »
Bu tcacit tazeggaɣt yuli-yas wurrif, iɛedda yeḍreq-it,

Il le chassa de la maison
من شدة الغضب قام الرّجل ذو القّبعة الحمراء بطرد إبنه إلى خارج البيت،
Ɛli Ububec yewweḍ ɣer berra, yeɛdel-d yir imeddukal,

et fit une entente avec de jeunes gens et le soir même,
في الخارج تعرّف على أصحاب،
Deg yiḍ kan ruḥen-d ad akren tayuga n yezgaren i dadda-s.

ils vinrent voler une paire de boeufs à son père.
و في تلك اللّيلة، همّوا لسرقة زوج ثيران أبيه.
Wwḍen-d ɣer dinna, yekka-d si texcuct,

Arrivé sur place, il alla par un trou d'une rigole d'eau usée
و لمّا و صلوا إلى هناك، دخل عبر مجاري المياه،
yekcem ar waddaynin anda llant tyugiwin n yezgaren, yenna-yasen-d :

il entre dans l’étable et leurs fit :
دخل إلى الإسطبل، و قال لهم :
Anita ara wen-d-ssufɣeɣ, d tamellalt neɣ d taberqact ?

lequel je vous ferais sortir, un blanc ou un versicolore ?
أيّ الثّيران أخرج لكم، البيضاء أم المنقطة ؟
- Awi-d kan, awi-d kan yalleh, ur ttɛeggiḍ ara !

- Peu importe la couleur, fais vite, ne crie pas !
- لا يهم ، أسرع و لا تصرخ !
yessufeɣ-asen yiwen wezger, wwin-t ɣer yeɣẓer, zlan-t,

Il leur fit sortir un boeuf, le conduisirent vers une ravine et l’y égorgèrent
فأخرج لهم ثوراً، و أخذوه إلى الواد و ذبحوه،
yenna-yasen: awit kra yellan, ǧǧet-iyi-d kan akerciw d trembult.

et leurs fit : mangez tout, ne me laissez que les tripes et les testicules.
فقال لهم : خذوا كل شيء، أعطوني فقط الكرشة و الخصية.
Fkan-as akerciw-nni, rnan-as-d tarembult, iruḥ-d.

Et ce fuit ainsi, il prit sa part voulue, et eux la viande...
فأعطوه الكرشة و الخصية فعاد، أمّا هم فأخذوا كل شيئ.
Imeyyez ansi ara d-iɛeddi yizem, yessers akerciw-nni, yekcem deg-s,

Il alla vers le chemin du lion, posa les tripes, y entre,
نصب فخاً في المكان الذي يمر منه الأسد، وضع الكرشة و دخل فيها،،
iɛedda-d kan yizem, yečča akerciw-nni yessebleɛ yid-s Ɛli Ububec.

le lion passa et le dévora.
مرّ الأسد، إبتلع الكرشة، وإبتلع معه علي القزم.
Imi yewweḍ ɣer uɛebbuḍ-is, yenṭeq-as-d ssyin.

Dans son ventre,
عندما إنتهت الكرشة في بطن الأسد، نطق علي القزم من هناك.
Yenna-yas yizem-nni : D acu k-id-yewwin a lhemm-agi ɣer dagi ?

le lion lui fit : qu’est ce qui t’a emmené, malheureux, ici ?
قال له الأسد : « ما الذي أوصلك إلى هناك ؟ »
- Ah, a ddiɣ-d deg ukerciw-nni i teččiḍ.

- Au sein des tripes que tu as avalé
- لقد إبتلعتني مع الكرشة التي إلتهمها.
- Ffeɣ-d akka ssyin a lmuṣiba, ffeɣ-d ssyin !

- Sors-en, misérable ! va.
- أخرج من هناك.
- Uli ansi d-ffɣeɣ ! I s-yenna Ɛli Ububec,

- Nulle issue !
- لم أجد مخرجاً.
- Ffeɣ-d seg uqemmuc-iw.

- De ma bouche !
- أخرج من فمي.
- Ulamek, aqemmuc-ik yeččur d ileddayen.

- Ce n’est pas possible, ta bouche est pleine de bave !
- غير ممكن، ففمك ملئ باللّعاب.
- Ffeɣ-d seg wanzaren-iw.

- De mon nez.
- أخرج من أنفي.
- Anzaren-ik ! Ččuren d axlul.

- Plein de morve !
- أنفك ملئ بالمخاط.
- Ffeɣ-d ihi seg umeẓẓuɣ-iw.

- De mon oreille.
- أخرج إذن من أذني.
- Awwah, ulamek, ameẓẓuɣ-ik yeččur d tiltext.

- Pleine de cire (cérumen).
- لا غير ممكن، فأذنك مليئة بالقيح.
- Ffeɣ-d seg tiṭṭ-iw.

- De mon oeil.
- أخرج من عيني.
- Tiṭṭ-ik ! teččur d tirtawt.

- Pleine de mucus.
- عينك مليئة بصديد العين.
- Ansa ara d-teffɣeḍ ihi ? I s-yenna yizem.

- D’où sortiras-tu alors ? Dit le lion.
قال له الأسد : « من أين تخرج إذن ؟ »
- Ma tebɣiḍ a d-ffɣeɣ ilaq ad tessbelɛeḍ lmus swayes ara cerrgeɣ cwiṭ taɛebbuṭ-ik.

- Il faut que tu avales un couteau, avec lequel je ferai une petite ouverture dans ton ventre.
- إذا إردت أن أخرج، فعليك أن تبلع سكيناً، لأفتح القليل من بطنك.
- Awwah, ugadeɣ a yi-tqerḥeḍ ! I s-yenna yizem.

- J’ai peur que tu me fasses mal !
فقال الأسد : « كلا، أخاف أن توجعني. »
- Ihi, aql-i qqimeɣ da. I s-yerra Ɛli Ububec.

- Alors j’y reste !
فقال له علي القزم : « فإنّي إذن باقياً هنا. »
Dɣa anda yerra yizem yesker fell-as taɛeggiṭ,

Alors, là où va le lion, il le signale,
علي القزم لم يُرح الأسد، أينما ذهب هذا الأخير أحسّ بوجع في بطنه،
iḥerrem fell-as kra yellan, alammi i yeqbel ccerṭ-is.

l’empêchant de tout et c’est alors qu’il accepta la proposition.
حرِمه من كل شيء، حتى قبِل بشرطه.
Yekker yizem yenna-yas : Anisa ara d-awiɣ lmus ?

Le lion lui fit : D’où ramènerai-je un couteau ?
قال له الأسد : « من أين آتي بسكين ؟ »
- Ruḥ ɣer tala, ad tafeḍ dinna irgazen ttseṭṭilen timira-nsen, i s-yerra Ɛli Ububec.

- A la fontaine, tu y trouvera des hommes s’y rasant et s’y coiffant.
قال له علي القزم : « إذهب إلى الينبوع، ستجد هناك رِجالاً يحلقون لِحاهم. »
nekk ad refdeɣ leɛyaḍ, nutni ad rewlen ;

Je crierai de peur de ta présence et eux, prendraient leurs jambes à leurs cous.
سأصرخ عليهم، فيهربون.
kečč ssebleɛ-d lmus n ttesḍila truḥeḍ-d.

Tu avales le rasoir,
فقم أنت بإبتلاع سكين حلاقة، و إذهب من هناك.
A d-cerrgeɣ cwiṭ si tɛebbuṭ-ik, d nekk aql-i ffɣeɣ-d. D acu tenniḍ ?

j’en ouvrirai un peu ton ventre et j’en sortirai. Qu’en penses-tu ?
سأفتح القليل من بطنك فأخرج، فما رأيك ؟
- U ruḥ, terra tmara !

- Va ! je n’ai guère le choix !
- حسناً، فلا خيار لي.
Yexdem akken s-d-yenna. Izem yeqsed tala,

Et ce fut comme prévu, le lion rejoignit la fontaine,
قام بما أخبره، ذهب الأسد إلى الينبوع،
Ɛli Ububec yerfed taɛeggiṭ si tɛebbuṭ n yizem :

l’enfant fit ses cris d’avertissement du ventre du lion,
قام علي القزم بالصراخ من داخل بطن الأسد،
« Ay at leɛraḍ rewlet, ma ulac ad ken-yečč yizem ! »

Les cris furent de la sorte : « oh, gens assemblés, fuyez, sinon le lion vous dévorera ! »
« يا قوم أهربوا و إلاّ أكلكم الأسد ! »
Irgazen rewlen, ǧǧan lemwas-nsen dinna.

Les hommes prirent la fuite y laissant leurs rasoirs sur place,
هرب الرّجال و تركوا سكاكينهم هناك،
Izem yessebleɛ lmus, Ɛli Ububec akken i s-yuza cwiṭ, iɛeggeḍ yizem :

Où le lion en avala un. Aussitôt que Ali fit une petite ouverture dans son ventre que le lion s’en plaignit :
إبتلع الأسد سكيناً، و فتح به علي القزم قليلاً من بطنه، فصرخ الأسد :
- Ah Berka-k, tqerḥeḍ-iyi !

- Assez, tu me fais mal !
- كفى، لقد وجعتني !
Yerna yuza cwiṭ, yerna iɛeggeḍ yizem :

Il coupa un peu plus et le lion s’en plaignit de nouveau :
زاد علي القزم فَتح بطن الأسد، فصَاحَ الأسد :
- Berka-k ah, nniɣ-ak tqerḥeḍ-iyi !

- Arrête, tu me fais mal !
- قلت لكى كفى، لقد وجعتني.
ma ulac atan ad nedmeɣ, ur d-teffɣeɣ ara akk ! i s-yenna Ɛli Ububec.

Je vais changer d’avis, j’y resterai et pour de bon !
قال له علي القزم : « أسكت، و إلاّ ندمت و لن أخرج. »
Yerna yuza cwiṭ. Seg wakken yenneqraḥ yizem, iɛeggeḍ-d daɣen :

Il trancha encore un peu, fit encore mal au lion, qui manifesta encore sa souffrance :
زاد علي القزم فَتح بطن الأسد أكثر، فصَرخَ الأسد كذلك :
- A nniɣ-ak berka, neɣ ɛni tɛuẓẓgeḍ ?!

- Arrête, es-tu sourd ?
- لقد قلت لكى كفى، ألا تسمع ؟
- Ula d nekk, nniɣ-ak ṣber a ɛemmi izem, ulac ticraḍ mebla idammen. Atan ma ulac ad nedmeɣ ah !

- Je te redirai moi aussi d’être patient, nul tatouage sans saignée, sinon... je changerai d’avis !
- حتى أنا قلت لك إصبر، فلا وشم بدون إسالة الدّماء، و إلاّ سأندم !
- U ruḥ, rnu kan cwiṭ.

- Vas-y, coupe encore un peu !
- حسناً، زذ قليلاً فقط.
Dɣa iberreg-as aɛebbuḍ-is, yeffeɣ-d.

Il trancha son ventre et en sortit.
أكمل قطع بطنه حتى مزّقه كليةً، و خرج منه.
At taddart merra wehmen imi d-ufan izem yexnunnes deg idammen.

Tout le village fut étonné de retrouver le lion gisant dans une marre de sang.
إندهش أهل القرية لمّا رأوا الأسد ملقى وسط الدماء.
Steqsayen akk anwa bu tissas-agi i yenɣan izem ?

Les villageois cherchaient alors à connaitre le maître de l’acte.
فبدأوا يتساءلون عن هذا الشجاع الذي قتل الأسد.
Ɛli Ububec akken i d-iwella, yufa-d at wexxam mazal-iten ttqelliben ɣef wezger-nni i yettwakren.

Au retour, Ali Ouboubèche trouva sa famille cherchant encore après le boeuf volé.
علي القزم، لمّا عاد إلى المنزل، وجد أهله مازالوا يبحثون عن الثور المسروق.
Yekker, la yessuffuy di trembult-nni zdat-sen, yettɣenni :

Il était en train de gonfler la couille sous le regard des membres de sa famille, chantonnant :
بدأ ينفخ الخصية التي كانت معه أمامهم و يغني :
« ya ḥiwan, ya ziwan, ahat deg yeɣẓer i t-zlan d tarembult i yi-fkan ... »

« oh ! animal ; oh ziwan , on l’eut égorgé dans une ravine peut-être, ce fut un testicule que m’on eut remis... »
« يا حيوان، يا زيوان، ذبحوا الثور في الواد، و لم أنل إلاّ الخصية ... »
Ruḥen imiren feqden, ufan later n wezger yemmezlen deg yeɣẓer.

On alla vers la ravine et on trouva les traces de l’acte dit par Ali.
ذهبوا إلى الواد، ووجدوا آثار الثور الذي ذبح هناك.
Ɛli Ububec yerwa amenṭer di berra, yeṭṭef-it laẓ d fad,

أمّا علي القزم، فأصبح يتجول في الشوارع، فجاع و عطش،
yuɣal yesqarr-d almi d axxam s tuffra.

Ce dernier se traina à la maison discrètement,
فعاد إلى البيت خفيةً.
Bu tcacit tazeggaɣt d tmeṭṭut-is ɛeddan ffren-as ɣer daxel n wexxam.

L’homme à la calotte rouge et sa femme se cachèrent dans la maison.
صاحب القبعة الحمراء و زوجته قاما بالإختباء داخل البيت.
Jemɛen-d asafu-nni d ujenwi-nni d tefḍist-nni

Ils ramassèrent les braises, le couteau et le marteau
كانوا قد قاموا بجمع تلك الجمرة و السكين و المطرقة.
s way-s yexdem zzallat-nni ffren-ten

Desquels ils firent les perversités, et les dissimulèrent.
الّائي نفّذ بهنّ جميع تلك الأعمال الشنيئة، فخبئاهم.
Imi d-yekcem ṭṭfen-t !

Aussitôt qu’il entra, ils le surprirent !
رصدوه حتى دخل، فقبضوا عليه !
Ddmen-d ɣur-s tafḍist-nni nnan-as :

Sous la menace du marteau à la main, ils lui firent :
جاءوا بالمطرقة، و قلا له :
Ah, a win ur nesɛi tasa f yessetma-s,

Toi qui n’a le courage pour d”fendre ses soeurs,
يا من لا يرحم أخواته،
tura a k-nesseɣli uglan-ik akken i ten-id-tesseɣliḍ i teqcicin.

nous t’arracherons tes dents comme tu le fis à tes sœurs.
سنكسر أسنانك كما كسرت أسنان أخواتك.
Ddmen-d ɣur-s tajenwit-nni nnan-as :

Lui ôtant le couteau, ils lui firent :
وجاءوا بذلك السكين، و قلا له :
Ah, a win ur nesɛi tasa f yemma-s,

Ah, toi qui n'éprouve aucun sentiments envers ta mère,
يا من لا يرحم أمّه،
tura a k-nezlu akken i tezliḍ tafunast.

nous te décapiterions, ainsi que tu eus déjà égorgé une vache.
سنذبحك كما ذبحت البقرة.
Rnan ddmen-d ɣur-s asafu-nni nnan-as :

On lui prit le flambeau, on lui fit :
وجاءوا بجمرة، و قلا له :
a win ur nesɛi tasa f baba-s,

Toi qui n’as de courage à défendre son père,
يا من لا يرحم أباه،
tura a k-nesserɣ akken i tesserɣeḍ iger

nous te brûlerions ainsi que tu eus déjà incendié un champ de culture...
سنحرقك كما حرقت المحصول ...
f waydeg yenɛettab bu tcacit tazeggaɣt.

Pour lequel peine l’homme à la calotte rouge.
الذي تعب عليه ذو القبعة الحمراء.
Yekker deg lxuf n lmut yenna-asen :

Envahi par la peur de mourir, il leurs fit :
وقف و هو يرتجف خوفاً، وقال لهم :
amek i tebɣam ad sɛuɣ fell-awen tasa,

Comment voulez-vous que j’aie à vos égards du courage... ?!
كيف أردتم أن أرحمكم،
nekk d abubec kan ur d-turiw tɛebbuṭ,

Je ne suis qu’un petit grain de fève qui n’eut été porté par nul ventre,
و أنا لست إلاّ بذرة، لم تلدني أمّ،
kunwi s laṣel-nwen nekk s laṣel-iw,

vous avez vos propres origines et j’ai les miennes,
أنتم لكم أصلكم، و أنا لي أصلي،
ǧǧet-iyi kan ad uɣaleɣ akken i lliɣ d ibiw.

laissez-moi seulement retourner vers mes origines : celles d’un grain de fève...
أتركوني فقط أعود كما كنت بذرة.
Yuɣal imiren akken i yella

Il y retourna alors ...
فعاد كما كان ...
Wida thennan kkren rran-d nnehta nnan :

Ses adversaires, calmés alors, en soupirèrent, lui firent :
فتنفّس الجميع الصعداء، و رددوا المثل :
- Win ur nesɛi tasa ur yeẓri anda nensa.

Le dépourvu de courage, ne pourrait savoir où nous eûmes passé les nuit des ténèbres, à la belle étoile ...
« من لا يرحم، فلا يدري إلى أيكن ينتهي به الأمر »
Tamɛayt-iw asif, asif ; mliɣ-tt-id i warraw n at nnif.

Que mon conte que, le long des rives d’un oued, je l’eus raconté aux enfants de vaillants hommes...
الحكاية جرت مجرى النهر، درسٌ لإبناء الشجعان مدى الدهر.
Françaisالعربية×

Association Culturelle NUMIDYA

Tamɛayt n Ɛli Ububec (Le conte d'Ali, le Granule de Fève)

~ Réalisation ~

  • Alqaḍ, areqqeɛ d tɣuri n weḍris (Collecte, aménagement et lecture du texte): Benaouf Djamel, Achouri Youcef, Bouridane Mokrane, Oulha Yazid, Ouamara Akli, Bouridane Laougab, Hocine Kamal
  • Tasuqelt ɣer tefransist (Traduction en Français): Benchneb Rabeh
  • Tasuqelt ɣer taɛrabt (Traduction en Arabe): Bouridane Laougab
  • Asuneɣ (Illustration): Patrick Kaluta Kalpone
  • Taɣect (La voix): Oulha Yazid
  • Talɣa usiẓreg (Maquette papier) : Bouridane Mokrane
  • Talɣa tumḍint (Version multimédia) : Hocine Kamel